El Col·legi Claret és un centre educatiu que promou la formació integral dels alumnes d’acord amb una concepció cristiana de l’home, de la vida i del món, segons l’estil de Sant Antoni Maria Claret, i els prepara a participar activament en la transformació i millora de la societat (Caràcter Propi).
Educació Infantil de primer cicle (Llar d’Infants) i de segon cicle
Educació Primària
ESO (Educació Secundària Obligatòria)
De 8.30 a 14.00 i de 15.00 a 17.00,
amb tardes lliures dimecres i divendres
De 9.00 a 13.00 i de 15.00 a 17.00,
de dilluns a divendres
De 7.45 a 9.00 i de 17.00 a 18.00
de dilluns a divendres
De 17.00 a 18.30,
de dilluns a divendres
De 8.00 a 12.45 i de 15.00 a 17.30
de dilluns a divendres
Des de l’1 de gener de 2020 els missioners claretians de Catalunya formen part de la Província Sant Pau. Aquesta entitat està formada per les comunitats de Catalunya, Euskal Herria, França i Itàlia.
La Congregació va ser fundada per Sant Antoni Maria Claret a Vic amb el nom inicial de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, tot i que més tard també va assumir el nom de Missioners Claretians.
Actualment hi ha 3.100 Missioners Claretians repartits en més de 60 països dels cinc continents i organitzats en unes 350 comunitats. Som originaris de 55 nacions diferents i parlem unes 80 llengües maternes.
Orientem els alumnes en el seu treball formatiu per tal que descobreixin llurs aptituds i limitacions, i aprenguin a autogovernar-se i a desenvolupar totes les seves capacitats.
Adoptem una metodologia didàctica oberta i flexible, conseqüent amb els objectius educatius que l’escola persegueix; donem la deguda importància al treball intel·lectual dels alumnes per tal que cadascun arribi al màxim de les seves possibilitats en aquest camp.
Afavorim l’educació a través del moviment, promovem l’adquisició de destreses i habilitats, i potenciem les relacions de cooperació amb els companys.
Posem els avenços tecnològics al servei de l’educació, i preparem els alumnes per a la vida ensenyant-los a comprendre i a criticar les noves formes d’expressió que comencen a ésser habituals en la nostra societat.
Projectem l’educació més enllà de l’aula i de l’horari lectiu, a través de múltiples activitats formatives que ajuden els alumnes a obrir-se a un món de dimensions cada dia més amples i a prendre part en iniciatives socials i pastorals.
A través de l’autoavaluació contínua, verifiquem el nivell de qualitat de l’acció educativa de l’escola i la seva adequació als interessos i necessitats de famílies i alumnes.
Els Missioners Claretians van iniciar la seva tasca educativa a Valls l’any 1939. A petició de l’Ajuntament el P. Julià Labastida arriba a la ciutat per endegar el nou col·legi. Aquest començà a funcionar a l’antic convent del Carme, edifici de llarga tradició docent en la història de la ciutat de Valls.Tanmateix, no és fins que les pluges d’octubre de 1970 fan evidents les mancances de l’edifici que els claretians no cerquen una nova ubicació, trobant-la a la finca que les Germanetes del Pobres tenien a la plaça de la Creu.
D’aleshores ençà són múltiples les obres de millora i ampliació que ha sofert l’espai. En són exemples l’edifici d’infantil o el pavelló. En paral·lel a les instal·lacions també les metodologies educatives han experimentat canvis significatius, algunes motivades pels canvis legislatius i d’altres per la pròpia evolució de la societat.
Nasqué a Sallent el 23 de desembre de 1807. Practicà l’ofici familiar de teixidor a la petita indústria casolana i a Barcelona, on estudià a l’escola de la Llotja (1825-29). Tanmateix, va decidir abandonar l’ofici i etudiar la carrera sacerdotal a Vic (1829-35), on fou ordenat sacerdot durant la primavera de 1835.
Convençut de la força de la propaganda, fundà la Llibreria Religiosa l’any 1848. En els primers nou anys, aquesta editorial imprimí i difongué més de 10 milions d’exemplars, entre llibres i fullets. El mateix Pare Claret fou un incansable escriptor; les seves obres tracten temes de pietat, de catequesi, de pastoral i de pedagogia religiosa.
Començà la seva tasca missionera anant a peu per tot Catalunya. Després anà a les illes Canàries. En retornar a Catalunya, convençut de la necessitat de predicar la Paraula de Déu al poble cada cop més descristianitzat, fundà a Vic, el 16 de juliol de 1849, la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, avui coneguts com a Missioners Claretians.
Després fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba i posteriorment és designat confessor de la reina Isabel II, tot i que s’incorporà molt contrariat al seu càrrec (1857). L’any 1859 li fou encomanada l’administració i custòdia del monestir d’El Escorial, que revitalitzà religiosament i cultural.
La seva actuació apolítica a la cort madrilenya i la seva defensa dels valors evangèlics de justícia i honestedat no varen complaure els enemics de la veritat, els quals organitzaren violentes campanyes difamatòries contra ell, i s’arribà a atemptar contra la seva vida.
El 1868 ha d’abandonar Espanya forçat per la persecució antireligiosa. Amb problemes de salut anà a Prada, però encara perseguit es refugià més tard al monestir de Fontfreda, prop de Narbona, on morí el 24 d’octubre de 1870.